Origen del plàstic

Explica la història que el primer plàstic va tenir els seus inicis als Estats Units, en 1860, quan es va oferir un gran premi per a qui pogués substituir l’ivori per fabricar boles de billar. El guanyador va ser John Hyatt, qui va inventar el cel·luloide, que també va donar origen a la indústria cinematogràfica.
Per 1907, Leo Baekeland inventa la baquelita, que va ser considerada com el primer plàstic termoestable. Era aïllant, resistent a la calor moderada, a àcids i l’aigua. La seva fama va créixer ràpidament i ja cap a 1930 els científics estaven creant els polímers moderns que ara dominen la indústria.
Com es produeix?
Per a la fabricació del plàstic, fan falta 4 etapes que esmentarem a continuació:

  1. Les matèries primeres. Es fabriquen a partir de resines vegetals i derivats del petroli.
    2. La síntesi del polímer. Es fa servir la polimerització mitjançant condensació i addició.
    3. Els additius. Se li afegeixen compostos per millorar la seva resistència i estabilitat.
    4. El disseny i acabat. Es caracteritza per: temps, temperatura i deformació.

Tipus de plàstics
Hi ha diverses modalitats que podem identificar quan comprem productes de tot tipus. Els principals són:

  • Polietilè. És incolor i molt resistent.
    • Poliestirè. Es coneix com PP. És opac, molt dur i resistent.
    • Polipropilè. Es designa com PS. És més fràgil i es pot pintar.
    • Policlorur de vinil. Conegut com PVC. Molt versàtil, estable i durador.
    • Les poliamides. Designades com a PA. La més coneguda és el niló.
    • Els acrílics. Són polímers en forma de grànuls. Es fa servir per rètols, ulleres protectores i més.
Privacy Overview

This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.