Origen del plàstic
Explica la història que el primer plàstic va tenir els seus inicis als Estats Units, en 1860, quan es va oferir un gran premi per a qui pogués substituir l’ivori per fabricar boles de billar. El guanyador va ser John Hyatt, qui va inventar el cel·luloide, que també va donar origen a la indústria cinematogràfica.
Per 1907, Leo Baekeland inventa la baquelita, que va ser considerada com el primer plàstic termoestable. Era aïllant, resistent a la calor moderada, a àcids i l’aigua. La seva fama va créixer ràpidament i ja cap a 1930 els científics estaven creant els polímers moderns que ara dominen la indústria.
Com es produeix?
Per a la fabricació del plàstic, fan falta 4 etapes que esmentarem a continuació:
- Les matèries primeres. Es fabriquen a partir de resines vegetals i derivats del petroli.
2. La síntesi del polímer. Es fa servir la polimerització mitjançant condensació i addició.
3. Els additius. Se li afegeixen compostos per millorar la seva resistència i estabilitat.
4. El disseny i acabat. Es caracteritza per: temps, temperatura i deformació.
Tipus de plàstics
Hi ha diverses modalitats que podem identificar quan comprem productes de tot tipus. Els principals són:
- Polietilè. És incolor i molt resistent.
• Poliestirè. Es coneix com PP. És opac, molt dur i resistent.
• Polipropilè. Es designa com PS. És més fràgil i es pot pintar.
• Policlorur de vinil. Conegut com PVC. Molt versàtil, estable i durador.
• Les poliamides. Designades com a PA. La més coneguda és el niló.
• Els acrílics. Són polímers en forma de grànuls. Es fa servir per rètols, ulleres protectores i més.
